dimecres, 6 d’abril de 2011

La primavera triomfa ja, i jo pencant a mans plenes.

A les vinyes ja es veuen clarament els brots, que la primavera prodiga ha posat arreu, el cicle s’ha acomplert de nou, ens ha estat donada la gracia de que la vida continuï, gairebé un miracle, que de tant vist ja no commou a ningú.  La vida continua, però per mi no ha parat en cap moment, tota la tarda treballant (a casa) pel càtering de demà, trinxant, adobant etc., gairebé fins l’hora de sopar.
He anat al Cafè, la Mari ens havia fet una panada de bacallà força bona, amb això, el vi negre de la casa i un poc de formatge per postres ja he estat arreglat.  Us sembla poc?, 5 a 1 a favor del Barça, que ha estat lo millor del sopar: la maneta, el waka-waka, un joc de pel·lícula, en fi les millors postres de qualsevol sopar.  Acabo el blog a casa en Jordi, que es qui em va introduir en aquesta tasca feixuga d’explicar-vos cada dia el que he menjat per sopar (i alguna coseta mes), i haig de reconèixer, i a mes ho faig públicament, que ha aconseguit enganxar-me totalment. En fi poso punt i final, que demà tinc que matinar i m’espera un dia de molta feina, ja us en faré cinc cèntims.