Fi de vacances, mona i sopar a BCN.

Darrer dia de les festes, encara al poble amb els ruixats intermitents que ens han perseguit aquests dies, aperitiu de restos força complert i un arròs fet simplement amb la resta del bacallà de divendres amb els pèsols, carxofes i el bacallà esmicolat, aigua i l’arròs.  De postres la mona de la Gemma, amb la seva base de garlanda i la figura de xocolata com de costum, amb la garnatxa dolça de la Terra Alta que havia sobrat, no es que tinguem costum de fer la mona el dilluns de Pasqua, ho fem sempre el diumenge com marca la tradició, però en ser d’excursió ahir ho hem fet, excepcionalment, avui.  A la tarda a Barcelona he llegit un parell de contes “peregrinos” d’en G. Garcia Marquez, llibre que em vaig comprar per S. Jordi.

Al vespre a casa, seguint amb la meva mania d’aprofitar coses, m’he preparat una sopa de macarrons amb els suc de rostir el xai de Pasqua, que havia deixat preparat per dinar ahir la família, amb la seva ceba i patates, que allargat amb aigua, cansalada, miso i pebre vermell m’ha servit per bullir els macarrons, deixant-los caldosos, a taula el formatge ratllat i el vi de Dao, que havia quedat a la nevera i que no havia perdut gaire.  Unes galetes de postres per acabar el vi i poca cosa més, que cal matinar demà i tornar a la normalitat de la feina (Ufff!).