Arreu on vaig, m’acompanya la verdor de les vinyes, com una promesa fidel dels meravellosos vins d’enguany. Alguna d’aquestes vinyes tindrà l’honor de ser la mare del millor vi d’aquest any al nostre país, es difícil saber quina, la terra hi fa molt, i el clima, i sobretot la ma amorosa que en te cura, finalment tot està en mans del enòleg, que al celler conduirà aquest miracle anyal de la conversió del most en vi de qualitat. Quina serà la vinya que donarà aquest gloriós vi millor, els temps i la paciència ho diran.
He de reconèixer que he sortit en plan destroyer, a BCN, he fet el primer mos al Vasconia, unes gambes “al ajillo” picantones i perfectes, amb el Rioja habitual, he saludat a la Judith, a La Palma, anxoves (magnifiques) i Idiazabal, amb un vi d’Alacant força interessant. He acabat, es un dir, al Ginger, calia fer les postres: pastis de xocolata, Ei! xocolata de debò, i una copa de una vella reserva de Xerès, dolç, impecable. La cosa s’ha complicat, un cubata, i alguns vins, que ha vingut en Jordi. Breu passada per l’Ascensor, xupito, i cap a casa que demà cal matinar, es un dir, per anar a la Boqueria a comprar el bacallà de Setmana Santa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada