Al matí (no massa), he baixat cap al barri Gòtic, a portar el foie a la Nebras, i es clar m’he quedat enamorat del barri, que sempre veig de nit, amb tot de botigues meravelloses, que sempre veig tancades, de nit, i ja posats a fer, perquè no uns peixets fregits a La Plata amb un quinto, una ensaladilla al Vasconia amb el Rioja habitual. Més tard un mos a casa, una mitja migdiada i tarda d’anar i venir per l’autopista per raons domèstiques, per arribar al Beborc amb el temps precís per anar, a Sant Jaume, a sopar i dormir a casa la Jan i en Pep.
Crec que ja us he parlat d’aquests sopars de tant en tant i us puc dir que mai deceben. Avui hi havia una sopa xinesa de fideus i pollastre (feta a casa, malpensats), res a veure amb el que heu pogut provar, hi hem begut un xarel·lo del Penedès afruitat com cal i lleuger. després teníem la darrera versió de Mussaka de la Jan, amb mes variació de verdures, la seva carn i l’aglutinador originari de la recepta: la Beixamel amb ous, simplement exquisida. Hi hem begut un parell de negres del país que he portat jo i que han servit per acompanyar les postres de coca de vidre, que he hagut de demanar que hem traguessin del davant, perquè eren pur vici. En fi els carajillos de cloenda son pura anècdota i sé que dintre de no massa temps m’espera un llit acollidor i la molta son que porto al damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada