Pluja just quan no calia i m’he dedicat un bon sopar.

He arribat a casa, a la tarda, amb la intenció de sortir a donar un tomb i collir quatre espàrrecs, tot el dia havia fet sol i just en anar a sortir ha fet un canvi el temps, molt ràpid, una forta i fosca nuvolada ha cobert el cel i es clar m’he quedat, molt oportunament per que la cosa ha acabat en un bon ruixat.  Ja que havia de quedar-me a casa que millor que fer-me quelcom delicat per sopar.

De primer he preparat un arròs a la milanesa, que ja feia dies que em voltava pel cap doncs tenia uns bocins de pernil ibèric força grassos, que han anat perfectes, els he saltejat en oli i en ser transparent el greix he afegit ceba trinxada fina i un poc de vi blanc (xardonay) i ho deixat fer a foc suau fins que la ceba ha estat ben tova i transparent, llavors en posar-hi l’arròs a donar uns tombs, m’he adonat que no tenia safrà per posar la picada habitual d’all i safrà, que dona el color groc del plat, be he posat una punta de curry per allò del color (el sabor del plat, lleugerament canviat era força bo).  En apagar el foc com de costum una bona porció de mantega i un generós grapat de formatge ratllat (emmental, que fa uns fils força divertits).  De segon he descongelat amb antelació unes gambes pelades, al moment he posat oli en una paella a foc viu i he tirat una ceba tendra trinxada, en donar uns tombs i sempre a foc viu, les gambes i un raig de whisky, donar unes voltes rapides i en ser just cuites i sense deixar que fessin suc en excés (el foc viu es crucial per això) cap a taula.  I cap el Cafè, que avui hi sopen la colla de dones habituals i la bona conversa està assegurada.