dilluns, 25 d’abril de 2011

Excursió, bon dinar de restaurant i sopar com cal.

Hem anat amb la Teresa fins a Montblanc, amb la Iolanda i en Marc, una volteta pel poble, les caramelles força maques cantant pels carrers, tot plegat anava destinat a anar a dinar a un dels nostres restaurants predilectes, Cal Gayà de Prenafeta, la Carme i en Ramon, ofereixen una cuina sàvia i absolutament honesta, molt del país i sense pretensions, excel·lent.  La sorpresa ha estat trobar-me, oficiant de cambrera l’amiga Anitxu, que feia molt temps que no veia i que a més viu al poble, per lo petit que es el lloc, deu ni do la gent que conec (a més hi tenen casa la Magda i en Norberto), en fi com deia l’Anitxu deu ser un lloc amb una màgia important.  A la tarda, després d’una passejada, en Ramon ens ha ensenyat el seu no tant petit museu de estris vinícoles amb peces certament interessants, com un antic aparell per arrencar ceps del que no n’hi ha gaires exemplars actualment.  Finalment l’avi ens ha convidat a provar una sèrie de licors casolans de la seva collita, que ens han rematat l’esplèndid dinar. 
Per sopar, tots amb poca gana, hem fet un pica-pica a casa en Marc, unes anxoves glorioses de la tieta de la Iolanda, els formatges que tenia jo a casa, paté, embotit, uns panadons de tonyina que he preparat amb la tonyina sobrant de divendres, pebrots del piquillo, olives, ou dur, cogombre en vinagre, tot trinxat i posat en les oblees i fregits al moment. En Marc ha obert un Sylvaner d’Alsàcia i de postres hem tastat l’ampolla de Vi de Nous regal d’en Ramon de Cal Gayà, que el fan a casa, que ens ha agradat massa, era impossible beure’n una sola copa.  En fi tot plegat un dia perfecte.