I això es el que ens convindria que hi ha unes quantes aranyes voltant aquest país nostre tant dissortat, però, ja veieu, ens consolem amb roses i llibres com si no res. Això hem fet avui, baixada a BCN per viure la festa amb la Teresa, en Marc i la Iolanda, cerveseta a l’Ateneu una passada per plaça Sant Jaume i cap a dinar al nostre restaurant xinès predilecte del carrer Corsega, un dinar com cal: canaló xinès d’aperitiu, arròs i tallarines, saltejades, verdura del dia (pat xoy amb sitake), llagostins a la planxa cantonesa, carn també amb aquest sistema, un bon rosat portuguès fresquet, per anar passant. Desprès una bona passejada i compra de llibres i roses, en fi un dia com cal complint amb la tradició descafeïnada de la casa.
Per sopar he preparat una crema de carabassa tot ofegant-la amb ceba a la mateixa olla, un poc de patata, sal, curry i aigua per bullir. Passada pel pímer amb un xic de llet i a taula amb daus de pa fregit, com no tenia massa gana amb una mica de pa amb tomàquet i pernil ibèric ja he estat arreglat. I cap al Cafè, el whisky i la conversa que no faltin, amb la Rosa Maria, en Joan i en Marc, que tinc al costat mentre escric això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada