He anat a ciutat,avui, en part per veure si el Milenium s’avia adaptat a la seva nova situació (està perfecte, i començo a pensar que es molt més passota del que sembla). Per altre banda volia veure si la ciutat es prepara per la festa major, aquest cap de setmana.
Com de costum m’he tingut que capbussar en el congelador per fer-me el sopar, ja que entre règims i demés no sol estar massa assortida la nevera. M’havia baixat els tomàquets de cor de bou del pati, els que em va donar la llavor en Salsetes, i els hem tastat, realment molt bons de sabor, els he acompanyat amb una mica de puré de patates farcit de carn que ha preparat l’Arnau, molt saborós. De primer he menjat una crema d’espinacs que havia fet ahir la Teresa, afegint una mica de llet i força sal (ella cuina sense). I el plat fort del sopar ha estat un platillo que he preparat i que entre amics de confiança qualificaríem de “guarrada”, ni més ni menys que un diguem-ne: fricandó amb ceps, de cap de vedella i botifarra negre. He preparat un sofregit de ceba, tomàquet, all i julivert. Un xic fet he afegit els ceps (congelats) tallats a bocins petits i un raig de brandi català. Una estona de xup-xup i un pols de farina, unes voltes i aigua, un bon raig de oloroso sec, sal, pebre negre amb generositat i els talls de botifarra negre. Després de 15 minuts de cocció he afegit el cap de vedella a tacos i ho he deixat altres 15 minuts. Ha estat d’una contundència que m’ha fet enlairar al setè cel, realment exquisit. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada