dimarts, 20 de setembre de 2011

Tornada a la normalitat, sopar a casa en Jordi.


Si avui és dilluns, això és el Bedorc, sigui pel fred o per la represa del curs escolar el poble ha recuperat la seva avorrida normalitat, tocava sopar a casa en Jordi, seguint les velles costums, jo he portat embotit i vi negre (Ribera i Penedès, casualment tots dos del 2004), entre en David i en Paco han preparat ceba (per una banda) i tomàquet per l’altre, tot ben condimentat.  En Josep Mª ha portat el plat fort, albergínies farcides (de carn), gratinades amb beixamel, que havia preparat la seva mare, realment clàssiques i delicioses, és un plat que, no sé perquè, no es troba sovint als restaurants, al cap i a la fi és un plat de cost mitjà, força saborós i de presentació agraïda, en fi els cuiners de menú cada cop baixen més el nivell.  El sopar ha continuat amb un pa de pessic (també de la mare d’en Josep Mª) que ha durat menys que un caramel a la porta d’una escola, per dir-ho de forma clàssica, excel·lent, acompanyat amb la xocolata d’en Jordi (que mai ens falti) i ben regat ja tot plegat amb els cafès i el Whisky, la famosa botella negre, com si fos una cosa galàctica, llegeixis forat negre, lo de forat es evident per lo buida que queda.  En fi me’n vaig a dormir, amb una mica d’enyorança pel Milenium, he intentat parlar amb les plantes, però no és el mateix, te’n adones que t’estan escoltant i no pot ser , que un parla sol per sentir-se a si mateix.