diumenge, 25 de setembre de 2011

Diumenge tranquil, dinar de Festa Major.

Després de dormir com cal i esmorzar relaxat, m’he posat a preparar el dinar, que com tocava havia de ser una mica delicat, érem nou a taula i Festa Major.  Un bon aperitiu, amb tartaletes de xampinyons, seitó marinat, pinxos de salsitxa i cogombre alemanys, canapès de salmó fumat, paté d’escòrpora, olivada... un vi blanc dolç del Penedès, que rea una relíquia, tenia al menys 25 anys i era com envellit (oxidat) però de molt bon sabor.  El plat fort, arròs amb carn, verdures i bolets (rossinyols, provinents de Rússia, segons el venedor), també hi havia tall de vedella rostit, però ha quedat intacte, no hi havia prou gana.
El meu sopar, jo al menys encara estava una mica tip, ha estat carn del rostit tallada fina com pernil, amanida amb pebre vermell i oli d’oliva, acompanyada amb uns crakers (galetes salades, tipus inglès), una tartaleta de xampis que havia sobrat i una torradeta amb formatge blau alemany, la resta d’un vi francès que havia obert al migdia per acompanyar l’arròs ha estat perfecte i a dormir aviat que demà comença setmana i la verema pròxima ja a la fi encara donarà força feina.