El dia irregular i força ennuvolat, no ha portat pluja, sinó xafogor, amb tot i que les temperatures no eren massa altes, s’ha fet notar. Darrer dia d’agost, Sant Ramon Nonat (no-nat pel seu naixement insòlit a l’època), o sant Ramon del Portell, pel poble on va fer els seus miracles, on es celebrava, arrel del sant, una important fira, de la que em quedo amb dues dades importants: hi anaven els ganiveters de Solsona (el meu estimat Pallarès, l’únic que queda, vull creure que ja hi era, amb les seves navalles catalanes de mànec de banya) i el que no tinc cap referència: els safraneres de Santa Coloma de Queralt, els cultivadors de safrà, que existien llavors i ara crec que no. Dia de feines endarrerides a casa, i que ha fet que anés a sopar al Cafè.Hi havia lacón, que he menjat amb pa amb tomàquet, i com sempre el vi amb sifó, la conversa ha anat de política extrema, fins acudits notables, passant per endevinalles electròniques i teories sexuals, en fi una nit profitosa i complexa, com a mi m’agraden. Repassant ara l’Amades, m’he fixat en el verset:
Si el cucut canta per Sant Ramon,
ja pots dir que ve la fi del mon.
No sé a que ve, però si algú sent cantar el cucut, m’avisi si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada