dissabte, 10 de setembre de 2011

Ja hem acomplert un any, sopar tranquil a casa.

Ahir, sense adonar-nos de res, es va complir un any d’aquest blog, aniversari silenciós i sense escarafalls, que vol dir dues coses, la primera que soc un any més vell, ves per on!, i la segona que he estat capaç de complir la promesa que hem vaig fer a mi mateix de no fallar ni un dia, al menys durant un any.  Vol dir també que no renovo cap promesa, simplement seguiré fent el mateix o intentant-ho, cosa que no treu que si un dia no el poso, consideri que passa res dolent.  He mirat el que vaig escriure a dia d’avui (9 de setembre) ara fa un any, feia més fresca, ja que vaig fer la primera escudella de la temporada, aquest any no hem tingut tanta sort.
Per sopar he preparat una crema d’api, ben guarnida: sofregit en oli de ceba, tomàquet i xampinyons, a mes d’api abundant, una mica de vi ranci, patates i aigua, a més de la sal corresponent.  Mitja hora llarga d’ebullició i una mica de llet en passar-ho pel pimer, al plat raig d’oli i pebre negre, a més d’uns daus de pa fregit.  Després unes croquetes (que tenia congelades) amb pa amb tomàquet, un bocí de formatge de cabra i el vi del Penedès de costum, en fi que ja no més em queda la feliç opció d’anar a dormir, avui puc, que demà no cal anar a treballar.