De nou a Barcelona, he trepitjat poc el carrer i com passa darrerament m’ha semblat que la cosa va a pitjor, potser és el mal de viure al rovell del ou, sempre està ple de gent. En fi sessió d’acupuntura (el Dani) i bany relaxant amb sals de l’Himàlaia i una mica d’encens en l’aire. Entre una cosa i l’altre m’he quedat com nou, que duia una mica de cansament al damunt.
He estat de sort i no m’ha fet falta fer el sopar, l’ha fet la Teresa de cap a fi (en realitat he arribat força tard, que la verema no perdona, i no hauria tingut pas temps de fer-lo, a més l’Anna i en Dani es quedaven a sopar i no era allò de fer qualsevol cosa). En fi que ens ha preparat un empedrat de llenties amb tonyina i unes croquetes de bacallà, amb pa amb tomàquet, força bo tot, vi de la Terra Alta i un bocí de formatge. Un tallat i una mica de lectura (això del ebook és un gran invent pels lectors devoradors com jo) i a dormir que la feina seguirà sent feixuga encara durant unes setmanes, sense respir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada