dilluns, 12 de setembre de 2011

Mal de queixal, sopar adequat a la situació.


Ara que ja em començava a millorar l’afonia, que tinc des de fa dies, aquest matí m’he llevat amb la cara inflada per un flemó, d’un queixal que fa dies que em molestava, en fi tractament d’antibiòtics, desinflamatoris i protectors d’estomac, tot un mal rollo, que espero no sigui massa llarg.  Per precaució he preferit baixar a Barcelona, per si anava a més.  Llògicament no tinc masses ganes d’escriure i si de dormir, la sessió d’acupuntura del Dani m’ajudarà força a aconseguir-ho.
No podia mastegar de cap manera i m’he preparat una crema, ofegant en oli del Bedorc, ceba i api, amb un poc de “Oloroso” al final, com sempre aigua, patates un xic mes abundants que de costum (que al cap i a la fi és plat únic), una mica de miso i a bullir mitja horeta.  En passar-ho pel pimer he posat unes llonzes de pernil dolç trinxades, que han quedat perfectament incorporades en la crema, dos bons plats amb el rajolí d’oli a taula i he quedat ben tip, no he begut vi, que amb tants medicaments... Demà serà un altre dia, esperem que millor.