diumenge, 4 de setembre de 2011

Esmorzar, pujada al Figuerot, dinar bé i sopar al Cafè amb una delicadesa.



Hem començat el dia esmorzant a casa amb en Jordi, a base dels tomàquets  i el pa que varem comprar ahir a la fira, a més he fet una truita de cebollí, i per beure hem tirat d’una ampolla de Garnatxa i Samsó de vinyes velles, feta al Montsant, el pa era de motllo, artesanal, integral i amb tomàquet sec incorporat, força bo, en especial sucat en l’oli i suc dels tomàquets amanits.  Amb el cos posat a punt hem pujat al Figuerot (amb el 4x4, que no estem bojos per pujar a peu  després d’esmorzar) i hem preparat el terreny pel diumenge que ve (la Diada), us poso la foto la vista allà dalt. Una bona suada, però d’aquelles que et deixen bé.  Per dinar cosa lleugera, l’aperitiu de diumenge a base de canapès (el fet amb la resta del pa de tomàquet, maionesa, rodanxa de tomàquet de pebrot, bocí de formatge fresc i all confitat, ha quedat molt bo).  Després un rostit de vedella acompanyat d’amanida i.... més tomàquet, es clar.  Macedònia de postres i una mica de migdiada.
He sopat al cafè amb la Silvia, en Jordi i en Josep Mª, un simple bikini, però amb una cloenda fantàstica, hem demanat formatge i la Silvia portava torradetes i melmelada de pebrot, Ei! no una melmelada qualsevol, que estava feta per la seva jove, la Laura, una cuinera excel·lent (i per més referència, filla d’un gran escriptor gastronòmic del nostre país), la melmelada era simplement gloriosa, potser la millor que he provat a la vida, ¡Visca la teva bona mà, Laura! (i aprofito per saludar en Bernat, ep noi! no t’engreixis, que amb una cuinera així a casa....).  I prou per avui, que demà és dilluns i tenim un sopar pendent.        

3 comentaris:

Bernat ha dit...

hehehe...Pere, no puc engreixar-me més ja soc a punt de rebentar!!!

Laura Selene ha dit...

Collons Pere, me he emocionat, gracies per el compliment, vinent de tu es tot un honor. Em quedo de seguidora. Petons.

Anònim ha dit...

Gracies a tots dos, seguirem en contacte, per cert m'agardaria que els seguidors del bloc poguessin veure els vostres pastiossos, ja em direu com.
Pere Sans