De nou la pau del poble, m’he fet un bon sopar.

És curiós com em canvia l’ànim, pel simple fet d’anar a dormir al poble, sembla com si tingues més temps per mi ( a més és veritat, deixo de perdre un parell d’hores en viatges) si al damunt hi sumeu el tenir que pensar no més que en la pròpia subsistència, això és la gloria.  Feia dies que no mirava el santoral, avui sant Salomó, patró dels savis i dels qui tenien oficis nebulosos: “saludadors i adobadors, oracioners i salmaires que curaven en gràcia, i els estelers que feien pronòstics i entenien en coses del cel.”que al sentir del poble eren gent sàvia.  També és sant Everart, patró del bestiar porquí i els que hi treballaven, es celebrava avui, antuvi, la fira més important de bestiar del país, en les terres al voltant del Hostal del Vilar, prop de Sant Boi de Lluçanès, hi anava gent fins i tot des de Aragó i Navarra, i de tot el Pirineu, segons diuen hi acudien milers de caps de bestiar, m’hauria agradat veure una fira així, pel que explica Amades hi havia un munt de xiringuitos de menjar per alimentar tota la gent que hi anava, és una llàstima que no expliqui quin tipus de menges oferien.

De primer m’he fet una sopa de galets, amb brou que tenia congelat, i no he resistit la temptació de posar-hi uns daus petits de botifarra negre, i a taula pebre i formatge ratllat.  De segon he bullit un parell de patates, que he reduït a puré amb una cullera, amb oli i una mica de llet per amorosir, he fet trampa i he emprat un cercle d’inox per posa-ho al plat, cobert de cebollí trinxat, al costat he escalfat un tros de costelló de porc confitat, que havia comprat ja preparat, he ruixat el conjunt amb l’oli del cap de costella i ha quedat un plat exquisit.