La verema està al ple, us recomano l’entrada de 10sentits, que ho explica molt be (al·lucino que els enòlegs que porten aquesta pagina tinguin el temps i l’esma de posar-hi quelcom, tots sabem que, aquests dies, les jornades de feina no tenen fi i les hores de descans gairebé son inexistents pels que estan a peu de canó), el fet de collir de nit, accelera les coses a extrems impensables fa 20 o 30 anys. Ahir, primer dia de setembre, ens varem perdre un sant gastronòmic, sant Gil, patró de pastors i autor del miracle de l’olla de Nuria, que com tots sabeu es conserva al santuari. Explica la llegenda que hi feia escudella per a centenars de persones, ens trobem, doncs, davant d’una “escudella infinita”, llàstima que no ens ha deixat la recepta. També ens varem perdre ahir a sant Llop, a qui invoco jo, per que em guareixi del mal de gorja i l’afonia, que fa dies que no em trec de sobre (hi havia uns panellets de sant Llop i unes coques màgiques triangulars, que vull esbrinar a fons).
De nou al poble i més serè, ha estat la feina qui no m’ha deixat gaudir de temps per cuinar res, un gaspatxo de pot (d’una bona marca, això sí) de primer, amb els seus daus de pa fregit. De segon verdures bullides, amb patates, amanides al gust personal amb tonyina de llauna, oli, maionesa. De postres figues, veritablement vermelles i gustoses, el negre del país que estic bevent aquests dies i cap al Cafè a fer el carajillo i la xerradeta. Us poso unes fotos d’un tomàquet extraordinari que he vist avui al Cafè, no es una peça única, tots els que fa la tomaquera son així, aquest pesava 1,200 Kgs., ningú sap quina varietat és, si és una varietat, sembla ser que algú altre també en té una tomaquera. A mi més aviat em sembla que és un mutant degut a Xernòbil o alguna cosa pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada