diumenge, 11 de setembre de 2011

Novetat editorial i sopar bonic.

El dia ha estat de compres i preparacions per la Diada, demà cal fer esmorzar per un bon nombre de gent, a més a dalt d’un turó, com cada any, en fi que la cosa porta la seva feina i tot just ara, acabo de fer la gran truita (42 cm. de diàmetre) que sempre presideix la taula.  Demà ja veureu les fotos.  Per altre banda us haig de dir que ja és a les llibreries la nova edició popular del Cuina Catalana de Veritat, es idèntic que l’altre, però de mida mes reduïda (18,5x16 cm.).  La veritat és que m’ha encantat, es com una petita joia, manejable, pràctic i de preu assequible per tothom, en fi que estic content d’aquesta edició.

Per sopar, m’he tirat al carrer en sentit gairebé literal, he seguit els meus instints bàsics, ahir us parlava de que fa un any vaig fer la primera escudella, doncs pitjor, m’ha donat per fer una olla de brou (carn i ossos de vedella, braons de xai, i les herbes habituals: ceba, porro, api, nap, pastanaga, xirivia, hi he posat també, a més d’aigua, el suc de coure els fesols de la Santa Pau, que he fet per dinar, en fi, amb el brou he fet sopa de galets, que ha tingut molt bona acollida per part de la família, que ja està acostumada a les coses rares (he tingut la picardia de refredar l’olla envoltada d’aigua a la pica), l’hem menjada amb formatge ratllat com manen les regles tradicionals.  De segon he fet truita de verdures, ofegat de ceba tendra, pebrot, albergínia i carbassó, amb un pessic d’herbes de Provença, ous batuts, sal, pebre, ha quedat preciosa i força bona, l’hem menjada amb pa amb tomàquet i he encetat botella de garnatxa anònima que m’ha agradat d’allò més.