Ha estat un xic insòlita, la barbacoa d’en Jordi els dilluns, després de tantes graellades de carn que es marqués aquest handicap, però ha estat així, avui el comiat d’estiu (és tan sols el primer, segurament, que ja me’ls conec), ha anat de verdura, tot el que hem menjat ha estat del regne vegetal, sense trampa, us poso una relació interminable: verdures a la brasa: albergínies, carbassons, xampinyons, espàrrecs, patates al caliu, també hi havia pebrots verds fregits, dels llargs i del Padrón, no picaven us ho juro. També hem gaudit d’escalivada (pebrot i albergínia), empedrat de cigrons, tomàquet amanit, coca de ceba que he portat jo, i salses varies, allioli, salsa verda, romesco. Es increïble el que pot atipar un sopar de verdures, especialment si els vins que l’acompanyen son bons, la gent ha portat el bo i millor en aquest tema i no us ho explico, hem acabat amb cava, com toca, els cafès (més aviat carajillos) i el fabulós te a la menta d’en Jordi , que cada cop trobo més bo. Us poso una sèrie de fotos de la trobada, algunes explicites i coherents i altres una mica surrealistes, son les millors. Poso també d’una tirada els que s’ho han currat (uns més que altres) : Jordi (l’amfitrió que avui no feia res, obligat), Ivan, Juan Manuel, Blanca, Joan, Anna, Maria, Paco, David, Jesús, Juanito, Josep Mª i un servidor. Curiós érem tretze, com el sant sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada