dissabte, 17 de setembre de 2011

Molta feina durant el dia, sopar arreglat al poble.



Avui Sant Corneli, patró del tractants en bous i bestiar de banya grossa, així com dels que treballaven la llet, ja que deien que va ser ell l’inventor dels formatges i la mantega.  Per extensió, ja que tractava el tema de banyes, expliquen d’una capelleta, del barri gòtic de Barcelona, amb una imatge del sant, que en passar per davant un marit enganyat, el sant l’avisava, provocant-l’hi picor al front (la banya que volia sortir), es clar sempre hi havia babaus mirant en aquell indret, i diu que molts casats no hi volien passar mai.
Per sopar hem fet verdura, de bròquil i mongeta seca (que ja era cuita i l’he escalfat posant-la en l’olla al final), amb el suc de bullir, m’he fet una sopa escaldada, en el plat he posat les llesquetes fines de pa, un bon raig d’oli, uns bocins de lacon, formatge de parma ratllat i pebre vermell, he abocat el suc bullint i ho he deixat reposar una estona.  De segon una mena de pastis de truita, fet amb dues truites de patata i ceba de la mateixa mida, una damunt de l’altre, entremig hi he posat un sofregit de tomàquet amb verdures (una salsa Napolitana, d’una bona marca), que també he repartit per damunt de tot i espolsat amb formatge (emmental) ratllat pel damunt, un cop de grill, que ha servit per escalfar-ho tot plegat i cap a taula. De postres figues, vermelles i dolces, amb (avui si!) el corresponent vi negre de la zona.