dijous, 29 de setembre de 2011

Un sant del dia ben aprofitat, sopar al Cafè.

Avui és Sant Miquel, el sant amb més patronatges de Catalunya, a jutjar pel que ens explica Joan Amades. El més important és el dels guerres i soldats, que fins i tot establien pau i treva el dia del sant, és a dir paraven les guerres que estiguessin fent.  Tot ve de que se’l pinta amb espasa i armadura, com capità de les forces celestials en la lluita contra els dimonis.  Però és que a més ha estat venerat per molts altres oficis, us cito no més els que tenen a veure amb la teca: carnissers, venedors que queviures, flequers, obladers (que feien oblees i neules), calderers, cocs (cuiners) i coquesses, i seguirien una dotzena llarga d’oficis que el veneraven, incloent fins i tot els contrabandistes i afins.  També era patró dels barretaires i per extensió la gent hi demanava intercessió per les migranyes i molts, si curaven, portaven un barret com exvot a les ermites dedicades al sant (que eren moltes) i que per això eren conegudes com de sant Miquel dels barrets o dels barretons.  Per acabar, a Bot, a la Terra alta, deien que avui a trenc d’alba apareixia l’estel de sant Miquel o estel veremador i era indici de començar la verema, be això en l’actualitat, sigui pel canvi climàtic o altre motiu no s’acompleix massa, ja que més aviat deuen estar acabant-la. De tota manera no s’ha d’oblidar que:
Per sant Miquel,
el raïm te gust de mel.
Per sopar he pres a casa un bol de sopa que va sobrar d’ahir i he anat a fer el segon al Cafè amb ses noies, la Silvia, la Neus, la Olga i la Xiao Min, com de costum no hi havia res cuinat i he demanat un bikini, de lacón i formatge, el vi negre de la casa (amb sifó, per força) i el meu carajillo habitual, la conversa ha omplert perfectament el buit gastronòmic i la vetllada ha resultat perfecte.