dissabte, 1 d’octubre de 2011

Els detalls de la tardor, els esquirols, encara al poble.

De bon mati les boirines en el paisatge de sol ixent, son con una mena de garantia de que som a la tardor, també ho son els pàmpols d’algunes vinyes de color granat exultant, i poca cosa més, i és que la calor de migdia desmenteix les fresques nits, en fi el temps, ja ho saben, és diferent cada any.  Avui, 30 d’octubre és sant Jeroni, en el seu honor es feien els darrers aplecs de l’any, que el temps ja fresquejava i no convidava a sortir d’excursió.  Curiosament el sant és patró dels savis i dels filòsofs, i més tard dels llibreters, vaja, un sant de cultura.  També és patró dels corbs i d’un animal de gran predicament gastronòmic (encara que avui prohibit): l’esquirol, vegeu sinó el que en diu l’Amades: “...avui la gent de muntanya havia sortit a caçar-ne per menjar-se la poca carn que té aquesta bestiola boscana, conceptuada com a molt gustosa.  En medecina popular hom menja sopes d’esquirol per curar les corrípies o diarrea”.
Per sopar la Teresa s’ha fet sopa d’api, seguint el seu règim i jo m’he escaldat una sopa de pa, amb brou bullint, amb el afegit d’oli, formatge ratllat i un xic de pebre vermell.  De segon hem compartit truita d’alls tendres (frescos, per suposat, que els de pot que solen servir a molts llocs son un altre historia), unes figues de postres i el vi habitual, per cert, les figues al igual que el raïm (com apuntava ahir) per sant Miquel , son mel.