Desprès de dormir a gust com he fet, calia preparar un bon dinar per tota la família. Un aperitiu curt i delicat, que no em perdessin la gana, d’entrant quiche de porros amb amanida, després unes mandonguilles de tardor (les darreres albergínies i els primers bolets). Uns formatges de postres, amb un vi de Costers de Segre. Hem sortit a donar un passeig amb la Teresa i ens hem arribat fins a la plaça del Pi, l’església era oberta i hem donat una volta per dins i m’he trobat un bon grapat de sants dels que surten a l’Amades (sant Non i sant Nen, sant roc amb el gos...) l’hi comentava a la Tere algunes de les histories increïbles que havia llegit i fins i tot s’ha estranyat que sent ateu sabés tantes coses dels sants que hi havia allà. Be la veritat es que m’encanta la màgia popular d’algunes d’aquestes tradicions.
Per sopar he preparat un plat que vaig aprendre de la meva àvia, un potatge senzill, que es prepara fent bullir en aigua mongetes d’esgranar (és a dir el que si es deixessin secar més, serien mongetes seques), que no cal remullar ja que son tendres, quan son quasi cuites s’afegeix mongeta tendre (verda) tallada fina i un bon sofregit d’all i tomàquet, es sala el conjunt i es deixa coure les mongetes tendres, procurant que quedi caldós. Una mica de formatge de postres i la resta del vi de migdia. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada