Vigila de festa, a ciutat, sopar senzill.

Aquestes festes a mitja setmana sempre senten bé, no dona temps a fer grans coses i per tant les acostumen a fer servir per descansar.  Com que el meu queixal torna fer de les seves i estic prenent diverses pastilles, la opció de sortir al vespre ha quedat descartada (sortir és necessariament equivalent a consumir alcohol i això resta efecte a la medicació), en fi que m’he dedicat a llegir còmodament assentat al sofà.

Per sopar calien coses toves i he recuperat un resto de patates guisades, que he reduït a puré suau hi he barrejat formatge ratllat, posat en una cassoleta i cobert amb mes formatge, l’he gratinat, ha quedat deliciós, que fins i tot el Milenium (el gat) s’ha interessat pel tema. De segon unes croquetes de ceps, comprades fetes, que queden força bones, una mica de vi (sense passar-me) i un plàtan per no deixar la dieta.  Avui penso aprofitar per dormir un munt d’hores, que dormir també cura molts mals.