divendres, 7 d’octubre de 2011

A Bedorc i sopar de fideus.

De nou la tranquil·litat del poble, augmentada, si cal, pel fet d’estar tancat el Cafè (durant 3 setmanes) amb la qual cosa pot ser que passem de tranquil·litat a avorriment.  Be ja se’ns ocorrerà alguna cosa.  Parla a dia d’avui l’Amades de “la Venerable Antiga del Pas”, monja clarissa del convent de Perpinyà i cuinera de la comunitat, diuen que amb sols entrar a la cuina tots els estris i aliments es posaven tots sols a cuinar-se i a més es servien els plats i anaven sols al refectori, en acabar l’àpat tot solets tornaven a la cuina, es rentaven i desaven. M’estranya que no l’hagin fet santa i que els cuiners no la tinguin per patrona, però sobretot amb pregunto quina mena de droga posava a l’olla per aconseguir-ho.
Per sopar, per la Gemma i per mi (la Teresa segueix amb el seu règim), he descongelat un resto de vedella amb bolets de la setmana passada, encara amb força tall, he afegit aigua abundant, pebre vermell i miso, un xic de sal naturalment. En bullir uns minuts he tirant la proporció adequada de fideus, per fer uns fideus a la cassola, que han fet de plat únic, amanits amb formatge ratllat.  Un resto de vi del Penedès i el plàtan de rigor i ja soc a punt de dir-vos: bona nit, que fa dies que em mereixo una bona dormida