Un bon dia, passejada inclosa, un bon sopar.

A la tarda hem fet una bona passejada amb la Rosa Maria i en Joan, fins a la Pineda i més enllà, a veure el nou centre de hípica que està muntant la Ilenia, fantàstic.  Els sants del dia son absolutament desconeguts, al menys per mi i no aporten res interessant: Sant Alcí, sant Isop, sant Remí.  El que si és per prendre nota és que a dia d’avui (1 d’octubre) era costum  encendre el braser i també començar a menjar llegum per sopar, i diu Amades que en aquest dia els comerciants de llegums les venien cuites “ a més bon preu que per coure, puix que cuits pesen més, fins al punt que tot i vendre’ls a preu més baix, deixen encara bon marge de guany”.   Jo diria que ara no és pas així la cosa, és a dir el marge de guany és encara més alt, com passa amb el bacallà que comprem remullat.

Per sopar he fet de primer una sopa, amb verdura liofilitzada, a la que he afegit ceba i api frescos, tot trinxat i la verdura remullada en l’aigua de coure, un raig d’oli, sal, miso i en ser mig cuita un poc de pasta de sopa: pistons, a taula un poc de formatge ratllat.  De segon he fet la quiche de carn i porros habitual, ja n’he parlat en altre ocasió, i com que agrada repeteixo si puc, l’hem acompanyat amb els darrers tomàquets de cor de bou del patí, que segueixen sent com molt gustosos.  Les postres eren obligades: figues, que com deia ahir ara son mel.  He obert una ampolla del país, com un “clarete” és a dir ni rosat ni negre, era força bo.