divendres, 21 d’octubre de 2011

Tardor, encara que al migdia no ho sembli.

Tinc la avantatja de que cada dia surto de Barcelona per anar a treballar, això hem permet copsar els avanços de la tardor, que potser a ciutat passen desapercebuts.  Les boires que fa dies acompanyen el matí, els colors de les vinyes i els camps cada cop més grocs i ocres, la fresca que va en augment, en fi veieu la foto que vaig fer el darrer dia que vaig estar al Bedorc, està feta al pati de casa, és una heura summament il·lustrativa del cicle anyal, al hivern és branca nua, a primavera treu fulla i creix, al estiu dona fruit i a la tardor en pansir les fulles agafa el color vermellós que fa d’aquesta època una de les més maques pel que fa al color del paisatge.  Demà aniré al poble, un dia tan sols, que tinc festa familiar a ciutat, el cap de setmana i tinc que cuinar, però em convé una mica de relaxació i canvi d’aires.
Avui encara a BCN, he pres el meu bany ritual de sals del Himàlaia, preparant-me ja pel cap de setmana que serà llarg, ja veureu.  M’he acabat la sopa de ceba d’ahir, allargada amb una mica de llet i a taula amb pebre negre i uns daus de pa fregit.  De segon he recuperat del congelador una d’aquelles petxines de pasta de croqueta, que acostumo a fer de tant en tant i l’he gratinat, una mica de formatge i un negre de Ull de Llebre i Cabernet , de la D.O. Catalunya, de gama alta, del 2008.