diumenge, 9 d’octubre de 2011

Cavatast i sopar a casa.

A la tarda hem anat, com cada any al Cavatast de Sant Sadurní, be és un dir, les coses havien canviat molt i no per bé.  L’espai molt més reduït i concentrat ha provocat aglomeracions de gent insuportables, senties arreu gent que deia “l’any vinent no torno”, en fi he demanat una primera copa de cava i al moment hem estat bloquejats al lloc, pel pas dels timbalers, que ho feien bé per cert, però potser no era el lloc i el moment, hem pogut escapar per un carrer i anar a la fira d’artesans, menys atapeïda de gent, hem estat força estona abans de tornar a les parades de cava, la cosa seguia igual o pitjor, cues per prendre una copa, impossibilitat de bellugar com no fos seguint la riuada de gent, en fi el que altres cops havia estat un gaudi s’ha convertit en un suplici.  No sé qui ha tingut la pensada de reduir d’aquesta manera els espais, Sant Sadurní no és pas una població petita i simplement posant els estands en una sola línea al mateix lloc, les coses haurien canviat molt.
He sopat a casa, com que les temperatures finalment havien baixat (i molt), al matí he posat l’olla al foc per fer un brou com cal i per sopar hi he bullit uns galets, que a taula han tingut el seu formatge ratllat corresponent, de segon he picat d’una pizza, ho sento, de les prefabricades (això sí el fabricant era català), en fi, es podia menjar (de tota manera no era pas com les que faig jo), he acabat la nit prenent uns vins al pati, amb la Silvia, que també es queixava del Cavatast i més tard ha passat en Jordi, que a més de coincidir amb les queixes, m’ha resolt un problema informàtic, que si no, no us podria dir tot això.