dissabte, 29 d’octubre de 2011

Retorn al terròs, una pausa al viatge, com veureu.

De tornada al Bedorc, divendres, he recordat el poeta francès, que parlava de la felicitat de qui com Ulisses retorna d’un llarg i bell viatge i retroba les xemeneies fumejant del seu petit poble, la sensació de retrobar el teu lloc, més ple de saviesa, més ric d’experiència, es certament impagable.  Sopar al Cafè, salsitxes amb pa amb tomàquet, amb  la cervesa i el vi de la casa corresponents, carajillo i més, que estaven tots els amics habituals, darrera copa a casa amb en Xavi i en Cisco, carismàtics nocturns inevitables i estimats.  Us poso encara alguna foto de Lisboa, que en tinc moltes i vull que les veieu, els empedrats, a les aceres, ho sento però em tenen encara enlluernat.      
Demà, marxem al matí, de nou, cap al llogaret d’Oix, que per mi te molts bons records gastronòmics, el restaurant “Ca la Cristina”, que havia assessorat quan el duia la meva amiga Judith, que ara viu al poble, amb la seva parella , l’Albert, que està estudiant per somelier. En fi una estada que promet.