diumenge, 30 d’octubre de 2011

Viatge a Oix, la Garrotxa, terra de senglars i bolets.


(He posat el blog amb un cert retard, això correspon al dissabte, crec que mes val tard que mai i no es fàcil el tema d’Internet aquí dalt, demà us posaré la festa d’avui i alguna cosa més).
Hem marxat al matí, sense preses, del Bedorc, cap al petit poble d’Oix, on viuen actualment la Judith i l’Albert, amb els seus fills.  Com hem arribat vora migdia, ha estat temps just de deixar les maletes a la casa de turisme rural on dormirem aquests dies i anar a dinar a Beget, a Cal Jeroni, un àpat com deu mana. Uns canelons de bolets amb salsa de ceps excel·lents i un estofat de poltre de la zona, que hi cantaven els àngels, amb un vi del Montsant molt ben posat, cafès i xupitos a la terrassa i quan marxàvem he vist els senglars que havien caçat un grup de caçadors  .  A la tarda mentre cuinàvem per la festa de demà (un ànec amb bolets), han vingut uns amics del poble i hem començat a provar vins amb una mica de formatge de Montagut (força bo) primer un Trepat de la Conca de Barberà, que tenia l’Albert, un vi interessant, com d’estil francés que a ell l’hi agrada molt, després ha estat un Montsant, garnatxa de vinyes velles que he portat jo i que m’encanta.
Per sopar, he passat pel cansalader del poble  i amb paté, llom embotxat, pernil de Baiona, botifarra negre, i formatge, acompanyats de pa amb tomàquet (amb pa d’espelta i oli del Bedorc) hem fet un sopar agraït. Per beure una ampolla que havia portat jo, per deferència a l’Albert que està estudiant per sommelier, un Bodeaux Superior del 2000, que hem gaudit amb la deguda lentitud, sense decantar, deixant-lo desenvolupar a la copa...ha estat realment gloriós.  I a dormir que demà tenim feina a fer el dinar per una bona colla, la sort és que avui dormim una hora més.