Dia relaxat i de bon dinar, com sempre l’aperitiu i l’arròs, amb figues (les darreres ja) de postres. Amades ens diu que avui es el Beat Pere Cerdà, del Vallespir, acompanyant de Sant Vicenç, fins que va emmalaltir i morir a Graus. Diuen que dormia a terra amb un feix de sarments per coixí, i que en finar, els sarments, sense estar plantats van florir i donar fruit, i ho varen seguir fent durant forces anys. Dels raïms se’n feia un vi remeier que guaria un munt de malalties, d’aquí ha quedat que fins fa poc del vi preparat per remei se’n digués “vi cerdà”.Per sopar han vingut la Silvia i en Jordi, hem fet unes torrades amb tomàquet, formatge, embotit i croquetes de ceps, que tenia congelades. No podia faltar l’escudella, que he preparat amb brou, aigua, botifarra negre, bròquil, pastanaga, nap, miso, arròs i fideus (l’escudella devia ser miraculosa, que fins i tot la Silvia n’ha menjat una mica i en Jordi ha repetit). El vi corresponent, blanc i negre ha acompanyat l’àpat i la sobretaula. I és que alguna cosa hem de fer, ara que el Cafè és tancat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada