dissabte, 15 d’octubre de 2011

De nou al poble, sopar amb amics i darrera copa.

Diu Amades, que avui 14 d’octubre, és “el Venerable Climent Riera”, un dels monjos fundadors del celler de Scala Dei, dels que van veure l’escala mística, per on els àngels pujaven i baixaven del cel a la terra, i allà a peu d’escala varen bastir el monestir.  El que no explica és si això era abans o després de fe r el vi que l’hi ha donat fama.
Ja us vaig comentar que el geni bedorquí es il·limitat i que alguna cosa sortiria per combatre el tancament del Cafè. Hem anat a sopar al Foment de Piera, en Jordi, en Paco, en Josep Mª i un servidor, desprès de les cervesetes i el pernil ibèric, gaspatxo uns, vichyssoise els altres, el Paco ha demanat peix i la resta em pres una torrada amb ceba, xampinyons i formatge de cabra, bona per cert, dos ampolles de vi de la casa (és l’únic que tenen, curiós no?), els corresponents cafès i carajillos, ha estat un bon sopar.  De tornada al poble hem parat a Can Mata, alguns bedorquins estaven allà, la Blanca,l’Anna, en Juan Manuel, l’ Ivan, en David, algú es menjava els immensos entrepans de la casa, hem demanat Whisky, ens ha portat una banyera amb gel, en fi ha estat una vetllada de riure amb els habituals acudits-historia-personal d’en Jordi i alguna cosa més, la decisió de no decaure davant l’imponderable de que et tanquin el teu local habitual i et quedis, com aquell que diu, en pilotes al mig del carrer.