dijous, 20 d’octubre de 2011

Dimecres, una antiga sopa, a casa.

Mentre feia el sopar, m’ha vingut de gust una petita tapa mentre bevia la cervesa, he posat dues galetes crakers (galeta de mariner, en versió moderna) al plat i les he cobert de rodanxes fines de tomàquet, al damunt sardina salada en oli a bocins petits, un polsim de pebre negre i al damunt l’oli de macerar les sardines, ha estat un aperitiu excel·lent, que m’ha preparat l’estómac pel sopar.
I es que m’ha donat per fer una antiga crema de ceba, que feia temps que no havia preparat, en realitat es una sopa mes pròpia del ple del hivern, ideal per a ressopons, en especial si has begut de forma seria, una entrada calenta capaç de ressuscitar els morts.   A l’olla amb oli i mantega he ofegat ceba a tires, amb ajut d’una mica de brandi tipus francès, ja grogosa la ceba i ben transparent he posat pa sec i he donat uns tombs abans d’afegir aigua i una mica de miso, sal i pebre negre.  Després de poc més de mitja hora d’ebullició ho he passat pel pimer afegint un raig més de brandi i formatge emmental (cal afegir-lo amb la batedora en marxa, per que es desfaci).  De segon he preparat una mica de puré de bròquil amb un resto de verdura d’ahir, simplemet xafat amb una forquilla i amanit amb pebre i oli de tòfona.  M’ha servit de guarnició d’una mica de botifarra negre que he passat oberta al llarg per la planxa.  Postres de plàtan i la resta d’ampolla de Ribera, han acompanyat aquest bon sopar.