dimecres, 8 de juny de 2011

De la pluja i altres histories, de nou a ciutat.


La persistència de la pluja comença ser preocupant, ja sé que els darrers temps sempre era benvinguda, perquè patíem sequera, però ara no és el cas i ja us he comentat el tema en boca d’antics adagis i dites de pagès de tota la vida, potser es el moment que us adreci a la versió científica del tema, consulteu la pàgina de 10sentits i us alarmareu pels vins d’enguany.  Us vaig prometre parlar dels almogàvers, però ho deixaré per un altre moment.
No tenia massa gana per sopar i menys ganes de cuinar res, de primer m’ha vingut de gust unes torrades amb oli i sal i pernil dolç, deu ser símptoma d’alguna malaltia ja curada doncs sempre he associat aquesta menja a les convalescències d’infantesa, a casa era la primera cosa sòlida que et donaven perquè, tinguessis el que tinguessis, el primer que feien era no deixar-te menjar res.  De segon la Teresa ha fet unes mandonguilles, he col·laborat en la confecció, sofregit dels quatre elements (ceba, tomàquet, all i julivert), jo he interferit i he posat uns ceps secs, trinxats fins, sense remullar i un raig de vi ranci, al sofregit.  La base de carn picada. anava adobada amb sal, pebre, nou moscada, orenga, pa remullat amb llet, ous batuts i u xic de pa ratllat i farina.   Amb el sofregit ja al punt, hem seguit el sistema de casa, posar aigua i en bullir tirar-hi les mandonguilles, que es més sà que no pas fregir-les prèviament.  Vi de la D.O. Catalunya, Garnatxa i Ull de Llebre, embotellat al Empordà, un d’aquests vins, que per sort ara no costa trobar, amb una bona relació qualitat preu. I cap al carrer que he quedat amb en Jordi al Ginger.