diumenge, 5 de juny de 2011

Noticia del Francolí i sopar a casa, encara al poble.

Com que la família ha baixat cap a BCN a la tarda he aprofitat la tranquil·litat per llegir una estona les “Litúrgies del menjar en les terres gironines” i en parlar de la caça, no deixa de mencionar que en temps preterits una de les aus apreciades era el Francolí, que si bé de mida inferior era gairebé equiparat al faisà.  Pel que fa ja un temps vaig esbrinar aquesta au estava documentada en estat salvatge fins 1950, en quer va desaparèixer totalment.  Vaig tenir noticia fa temps que algú en criava precisament a la zona del riu Francolí, però veig que no ha anat a més la cosa i es una llàstima, ja que es encara un au habitual, en forma salvatge, a la Europa central i altres llocs, fins i tot m’estranya que no hi hagi ningú, ni restaurador, ni gastrònom, ni caçador, que s’interessés pel tema.
Per sopar m’he pres de primer un bol de la crema de porros d’ahir, però en aquest cas freda, amb els seus daus de pa fregit.  De segon he fregit, amb oli en una paella, uns talls de carn magre i un cop rossos els he tret i he posat a ofegar la part verda d’un porro gran, trinxada ben fina, al cap d’una estona he posat de nou els talls de carn, pebrot escalivat (de pot, que havia sobrat de fer l’arròs del migdia) i un bon raig de vi blanc (Penedès).  He deixat reduir el líquid i cap a taula, ha quedat excel·lent.  I cap el Café, a fer la xerradeta, per no capficar-se en que demà es dilluns.