Dia de sol i núvol, no es cap novetat darrerament, sembla que de moment no ha plogut, si més no, on jo he estat. Calia un poc de tranquil·litat i a la tarda he estat llegint en Bofarull: el desafiament de Bordeus, de l’època de Pere el Gran, amb tot i no ser monàrquic en absolut, m’està caient be aquest paio, si més no hi posava dos collons al fer les cosses i és estrany que ningú no hagi fet encara una pel·lícula de la seva vida i obra, que es de batalla total, lo més bestia els almogàvers, demà en parlaré perquè la cosa és seria.
El sopar del dilluns a casa en Jordi (que Déu el beneeixi, que diuen no sé on), Pa amb tomàquet i oli del seu (l’oli del Bedorc) , pernil, llom embotxat, la safata de ceba amanida d’en David, que ja es un clàssic, jo he portat aquest cop uns ous farcits amb tonyina, pebrot, olives , els rovells de l’ou dur i maionesa, sobre un llit de “cogollos” i pebrot del piquillo. Cal dir que els habituals eren al complert, els dic a corre cuita: Jordi, Marc, Juan Manuel, David, Joan Agustí, Francesc, Josep Mª i un servidor. Les postres: xocolata del 85% de cacau, amb galetes, bé en Jordi i en Francesc amb pa amb tomàquet, no us esvereu, es tradició comprovada si més no des de els anys 50 del segle vint i hi ha texts escrits sobre el tema. Cafès i Whisky, que no faltin i demà serà un altre dia. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada