Ja hem arribat a la revetlla, la mil·lenària festa del solstici d’estiu, “la nit més llarga i el dia més gran”, que deia l’entranyable Sisa, d’aquelles èpoques. Es curiós que malgrat el pas dels anys seguim creient en la màgia d’aquesta nit, en el que no creiem tant, és en allò altre, tan bonic, que també deia en Sisa. “Benvinguts, passeu, passeu, que casa meva es casa vostre si és que hi ha cases de algú”, no fos cas que s’ho prenguessin al peu de la lletra, encara si fossin bona gent, però els anys ens han ensenyat, que no es pas la gent bona qui fa aquestes coses.
Per sopar he preparat un bon festival que tinc la família al complert, més la Nebras i en Josep amb la seva nena la Caterina, total 10 a taula. Pel primer servei he preparat guacamole, amanida, salmó fumat, embotits, formatge tendre amb herbes de Provença, crema de formatge a les fines herbes que he preparat amb les herbes aromàtiques i fresques del pati, acompanyat amb un xarel·lo de vinyes velles del Penedès. Per la segona tanda he preparat cap de vedella en salpicon, pastis de tonyina amb salsa rosa, ous durs amb maionesa i sardineta i botifarra saltejada amb barreja de bolets, all i julivert (bolets congelats, es clar), Tinc a punt un Ribera de Duero i naturalment Cava en abundància, que també acompanyarà les coques. I després cap al ball, que la nit serà llarga i alegre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada