dijous, 30 de juny del 2011

Sant Pere, BCN, i una mica de tot.

Avui sant Pere, el meu sant, es clar, encara que ja fa temps el vaig canviar per un sant català, que es diu sant Pere Sans, ho dic seriosament, no es broma.  De tota manera aquest any no vaig fer el 29 de maig, dia en que s’escau aquest sant del país, l’aplec gastronòmic que venia fent des de que ho vaig descobrir, que voleu a cops un no te ganes de festa.  Potser per això avui tenia ganes de celebrar-ho.  M’he mirat l’Amades i el nombre de pagines que dedica al dia d’avui és inabastable, sant Pere evidentment era predilecte dels pescadors i hi ha nombroses tradicions en aquest sentit, però em quedo amb la quarteta que fa referència a la capacitat de faula d’alguns oficis:
Sastres i sabaters,
caçadors i pescadors
els quatre evangelistes,
de la mentida.
M’he pres, a casa, un gaspatxo de pot i he picat una mica d’embotit i formatge, amb un dels meus vins predilectes, DO Catalunya, garnatxa i carinyena, fet al Penedès, com una mena d’aperitiu.  He baixat al Ginger i d’entrada he demanat un Negroni, que m’ha posat les piles i m’ha fet venir gana, no he tingut més remei que demanar una llaminera de porc amb salsa de mostassa i pastis de patata, amb una copa de vi del mes.  En Joan m’ha regalat, un parell de litografies del XVIII, emmarcades per ell, l’he convidat a acompanyar-me en la celebració, s’ha pres el plat del dia,  tagliatelle amb salsa de gambes i alls tendres, més vi, Whisky, gintònics, en fi, que ho hem celebrat bé. I prou per avui, que demà cal llevar-se d’hora.