Tomàquets i cassoleta, al poble.

Sembla que ha baixat un xic la calor, si més no l’aire és fresquet aquí al poble.  Ja ha començat a virar de color el primer tomàquet del pati, no trigarà en ser al punt de madur i farem l’estrena.  Aquests darrers dies les plantes han notat força la calor forta, en especial les que estan en testos petits i de seguida pateixen per falta d’aigua. Cal estar atent, en especial amb les tomaqueres, perquè tampoc els convé un excés d’aigua.

Per sopar m’he preparat una cassoleta de pèsol i patates amb xoriço.  En una cassoleta he posat a sofregir xoriço tallat a bocins petits, un xic enrossit he afegit ceba i all trinxats, quan la ceba era transparent he posat les patates (kanabec d’en Biel) a daus petits, uns tomb i un poc de Marie Brizard, un pols de pebre vermell, els pèsols (d’un hort veí, que vaig congelar al seu moment) i aigua a cobrir. En 20 minuts, la patata tot just volia desfer-se, he apagat el foc i he posat unes fulles d’alfàbrega trinxada. He deixat infusionar uns moments abans de posar al plat i posar-hi al damunt un ou ferrat (per menjar-ho el que faig es trinxar l’ou i barrejar be el rovell encara cru amb el suc del platillo.  I cap al Cafè, a veure si estic fresc una estona.