dijous, 9 de juny de 2011

Un cinquantenari a tenir en compte i sopar al poble.


Es celebren aquests dies els 50 anys d’existència del Hotel Empordà de Figueres, l’entranyable “Motel” creat per Josep Mercader, i portat actualment pel seu gendre i continuador en Jaume Subirós.  La prematura mort d’en Mercader va deixar sense lideratge el que hauria pogut ser una veritable posta al dia de la cuina tradicional catalana.  El gran boom de la cuina a Catalunya ha estat fruit d’una cuina d’autor (totalment genial, cal dir-ho), però poc o gens inspirada en la nostre cuina.  Les grans patums de la cuina actual (ho podeu veure als diaris) reconeixen ara (tard i malament) a Josep Mercader com un precursor, quan en realitat poc cas han fet del seus ensenyaments.  La coneguda amanida de faves a la menta, que va crear en Mercader, cap restaurador ha tingut el detall de presentar-la mencionant el seu nom i fins i tot algun xef ha intentat colar que era idea seva.  Nosaltres modestament farem un petit homenatge a aquest gran cuiner en la propera tastúlia del Ateneu (el 27 de juny a les 19,30).
Per sopar, sol al poble, m’ha vingut de gust preparar una versió personal del “aiguo buido”, la sopa d’all provençal, en certa manera similar a la que preparava (i preparen encara al Motel) en Mercader i menjava delitós en Josep Pla.    A l’olla amb oli del Bedorc he tirat unes rodanxes d’all , sense deixar fer-les gaire he afegit aigua i una bona varietat d’herbes : farigola, orenga, alfàbrega, sajolida aquestes darreres fresques, lligadetes amb un fil tot fent un ramell. He posat pa sec torrar fet a bocins, un poc de miso i una bona dosis de cebollí trinxat (tenir testos amb herbes aromàtiques dona molt joc), després de bullir 15 minuts he abocat la sopa bullint al plat i he esclafat un ou cru al damunt, he tapat amb un altre plat i he esperat uns minuts a que quallés la clara. De segon m’he fregit uns panadons que tenia congelats de l’altre dia.  I cap al Cafè, que es dijous i hi ha bona gresca amb ses noies.