dilluns, 13 de juny de 2011

Retorn a ciutat i sopa de ceba.

De nou a casa, a BCN, he recuperat el meu entranyable Amades, avui Sant Antoni de Padua, pel que sembla molt venerat en aquesta ciutat i que te quelcom a veure amb el nostre blog, ja que sembla ser que se’l invocava per que mai manques el pa:
Sant Antoni,
feu que no hem falti el pa
ni per avui ni per demà.
Pel que ens esplica, es beneïen a més dels característics lliris de sant Antoni uns panets que asseguraven l’abundància alimentaria i el no patir per manca de pa en tot l’any.
Per sopar m’he preparat una sopa de ceba a la catalana, en una olla he posat a ofegar ceba a tires amb oli d’oliva, ben transparent he afegit un bon raig de brandi català i he deixat fer-la encara una estona més.  Aigua, sal i miso i a bullir una mitja hora, en una cassola de terrissa he posat pa torrat fet a bocins i he abocat el brou i la ceba pel damunt, posada al foc la cassoleta, en bullir la sopa he abocat pel damunt un ou batut amb sal, pebre i formatge ratllat, que deixat ben escampat per damunt de la sopa, he espolsat la superfície amb canyella en pols, he tapat i he apagat el foc, al cap d’uns minuts, l’aspecte de la sopa era excel·lent i ja a taula amb una copa de vi negre ha resultat deliciosa.