Avui exactament a les 17.16 s’acomplia el solstici d’estiu, moment en que la línea recta amb el Sol cau damunt el tròpic de Càncer (enyorat Henry Miller), vol dir també que al hemisferi sud és el solstici d’hivern (em sembla que la Viquipedia ho posa al revés). En fi el dia mes llarg de l'any. També avui comença el signe de Càncer, suposadament regit per la Lluna, lo que es un contrasentit molt fort, en especial si coneixeu algun Càncer em donareu la raó. Les tradicions celtes i esotèriques d’aquest dia van ser reconvertides per l’església catòlica, en Sant Joan, sense que pogués evitar ni llavors ni ara l’encesa de fogueres símbol del sol i el seu foc. Cosa que també ha passat amb el solstici d’hivern (Nadal), festa de pastors que tornaven a casa, per fer els rituals adequats de prosperitat, que encara es fan, sense saber-ho. I no parlo, per no cansar i per que no toca en aquest blog del dia de difunts del equinocci de tardor. Però fixeu-vos que en cada una de les festes que he mencionat hi ha quelcom tradicional de menjar (coques, símbol solar ja que originàriament eren rodones, neules amb piment, panellets). En fi que devem ser un país de “bon vivants” des de èpoques ben remotes.
He sopat al Cafè, sol i tot pensant en els temes del solstici, que donen molt de sí, una torrada amb tomàquet i tonyina (amb cervesa, que no m’he atrevit amb el vi de la casa), un croissant (pecat mortal que he acompanyat amb un xerès), carajillo i xupito de Whisky, que cal celebrar el solstici. Per que quedi constancia del solstici us poso la foto del cel feta al poble a les 22.00 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada