Avui sant Vit, invocat contra la malaltia coneguda com “Ball de sant Vito”, patró també dels molt balladors, a qui protegeix, cosa bona ara que s’acosta la revetlla de S. Joan. Curiosament també es advocat de la son i sobretot dels somnis, entrant així en la línea màgica del santoral, no puc deixar de posar la quarteta d’en Amades, potser de les mes boniques que he posat:
A sant Vit ofereixo
aquest somni que he passat;
si és bo, que amb mi estigui;
si és dolent, que caigui al mar.
He sortit abans de sopar i he passejat pel barri, el sopar ha estat un entrepà al raconet de la plaça S. Jaume, avui de botifarra amb ceba i mostassa, torradet com sempre i exquisit. He passat pel Ginger i entre copes, tot xerrant del eclipsi, he decidit anar fins el passeig de Colon a veure’l. Burro de mi, el cel negre, estelat, però res de la lluna, cosa absolutament lògica si està eclipsada, simplement no es veu (en un eclipsi de sol, fins i tot si és total, es veu alguna cosa, en els de lluna no). En fi que m’he guanyat el cubata de consolació, de nou al Ginger. I cap a dormir, que com deien “es tard, vol ploure (Oh! No!!) i el ruc no se’m vol moure”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada