dimecres, 17 d’agost de 2011

Avui Sant Gos, molta calor i repeteixo d’arròs.


Si ahir era sant Roc avui la gent venerava el gos que apareix a les estàtues del sant en record, segons la llegenda, d’haver-l’hi salvat la vida curant-l’hi la lepra i alimentant-lo.  Es feia gran festa, religiosa (si, heu llegit bé), fins al punt que era l’únic dia de l’any en que es deixava entrar aquests animals a la Seu de Barcelona.  Diu que es cuidava especialment els cans i fins i tot es donava festa als que treballaven, ¿qui son aquests gossos treballadors, segurament us preguntareu?, doncs “els gossets de beco, que es passaven el dia fent rodar l’ast.  Avui, per tant, en cap fonda no servien carn a l’ast, perquè el gos estava de festa” ens explica Amades.  Si en teniu un, ja ho sabeu, cuideu-lo avui bé, doncs era creença que duia mala sort no fer-ho.  En alguna població catalana (hem callo el nom per no fer-los enrojolar), treien la imatge de sant Roc del seu altar i posaven un gos viu, ben engalanat, a qui rendien culte com si fos el sant.  De fet la consciència popular és eminentment pràctica i està clar que l’important de l’historia és el gos, que si no hagués curat el sant, aquest no hagués fet els miracles de curar l’altre gent. 
Per sopar m’he preparat un arròs de peix, amb la restes dels calamarsets amb cloïsses, que havia congelat, simplement els he tallat a bocins petits i  he afegit brou de peix (que tenia al congelador) i l’arròs en bullir tot plegat, potser trobareu que dos dies seguits arròs de peix és una mica tonteria, però és un plat que m’agrada, no tenia ganes de treballar i al cap i a la fi el d’avui és més una sopa i més humil.  Unes galetes de l’excursió al Delta amb el darrer traguet de vi del Penedès i  cap al Cafè, a veure que fa el Barçaaaa!!!!!.