Un altre dia de molta calor i celebració a la fi, sense volgué.

Avui, 21 d’agost, eren sant Bonós i sant Maximià, patrons de Blanes, segons l’Amades.  Per sort no em van posar per nom al sant del dia, que avui és el meu aniversari.  No tenia gens de ganes de celebrar res, una xifra anodina, que no m’inspira, però és clar calia fer un dinar per la família i he optat per uns canapès, a tall d’aperitiu (tartaleta de cranc, salmó fumat amb maionesa i tomàquet, sardineta sobre pa d’escalivada amb tomàquet), després una vichyssoise, feta amb tota correcció segons les normes clàssiques, i de tall un rotllo menorquí, cuinat en paella, com el feia la meva mare, (farcit d’estiu: pebrot, olives, ou dur) servit fred i acompanyat amb una maionesa amb mostassa.  De postres assortiment de galetes i carquinyolis i un pastis glaçat de trufa que havia comprat la Tere i que m’ha obligat a realitzar el ritual del buf d’espelma, que voleu.  

Tarda de sofà i migdiada, i després he anat al Cafè a fer la cervesa de la tarda, i com sigui m’han firat i m’he acabat quedant a sopar, unes verdures al forn, bones però un xic picants de pebre, en fi que hem acabat brindant amb cava pels meus maleïts anys, la conversa però ha estat força animada i distreta.  Demà serà un altre dia.