Avui és Sant Hipolit, patró dels terrissers catalans, en les seves tres branques: ollers, escudellers i gerrers, aquests estris que ara semblen una mica passats de moda, eren pràcticament els únics que es feien servir, antuvi, a les cuines i cases. L’ importància d’aquests oficis era doncs molt alta. Mati de compres i tarda de sofà, que no em trobava gaire bé de la panxa, el meu arròs bullit habitual en aquests casos, per dinar i una sessió d’acupuntura d’en Dani, m’ha deixat en condicions de sopar una mica, però sense passar-me.
De primer verdura bullida, de patata i mongeta tendre del hort de la Luci, la Teresa ha preparat una salseta passant pel pimer tomàquet cru, all, alfàbrega i nous, amb oli i sal, per acompanyar-la. De segon he fet uns calamarsets i cloïsses, amb salsa, per fer el sofregit he triturat ceba abundant i tomàquet amb el pimer i els he posat, amb oli en una cassola, a mig coure una mica d’alfàbrega trinxada i una cullerada de Marie Brizard, un cop reduït he afegit farina i pebre vermell, aigua i el suc de obrir les cloïsses, en bullir he posat els calamarsets encara una mica congelats a bullir uns deu minuts i afegir la closca, uns minuts mes i a punt, hem sucat pa a la salsa a pleret, que ha quedat força bona. Per beure, avui aigua i una camamilla de postres, ara una bona dormida que espero hem deixi com nou i acabi amb els problemes d’estomac. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada