Es diumenge, tant se val, estic de vacances.

Podria parlar-vos dels sants del dia, Sant Albert de Sicília, patró de les coses relacionades amb l’aigua i força venerat antuvi a Barcelona, també Sant Gaietà, patró dels pobres de solemnitat, i fins i tot Santa Anastàsia, segons l’Amades, tortosina (costa de creure), dona rica i benestant que ho va donar tot al pobres i es va dedicar a captar i repartir encara el que obtenia entre els que tenien menys (soc optimista i crec que encara hi ha al mon gent capaç de fer això). Però no em semblen gaire interessants i passo a explicar les coses del dia.  Hem tingut dinar de celebració, l’aniversari de l’Alba, amb aperitiu, amanida Waldorf, canviant el pollastre per salmó fumat (deliciosa) i un estofat de vedella amb bolets.  De postres macedònia de préssec i meló Chanteloup, aromatitzada amb menta fresca i un pastis de formatge, amb melmelada de fruits del bosc i praliné, que a més anava decorat amb “trufes” de xocolata. Un dinar com cal, que de tant en tant s’ha de fer.

Per sopar amanida de tomàquets (Pare Benet, Sant Joan,...) i uns fideus a la cassola fets simplement afegint aigua, sal i fideus, a la resta del fricandó de l’altre dia, que ja havia fet amb força suc, amanits amb una mica de formatge ratllat (Parma) estaven de nassos, per beure l’Ull de Llebre habitual.  Gelat i carajillo al Cafè i a córrer, que fa son.