Dia fort de feina, com toca, sopar com cal.

El dia com és evident en plena verema ha estat dur, el temps ha propiciat les corredisses, em parlava ahir un pagès amic d’un merlot de mes de 16 graus, això és una dada important, ja que vol dir que el grau puja i l’acidesa baixa, i això darrer és el que marca més el moment de la collita, si més no pel que fa als vins de base del cava, que son majoritaris a casa nostre.  En fi que he aprofitat uns moments de la tarda, a casa, per relaxar-me i preparar una coca especial pel sopar, en una base de massa  de pa he afegit oli abundant i olives negres trossejades, he emprat mig per mig farina normal i farina d’espelta, ben escampada la coca a la safata de forn l’he espolsat d’orenga i l’he ruixat, encara amb oli d’oliva, del Bedorc, és clar.  Quan era cuita de sota (el meu forn al poble es de gas) l’he espolsat amb formatge ratllat i l’he acabat amb el grill.

La coca era per dur al sopar dels dilluns, a la barbacoa d’en Jordi, i pel poc que ha durat devia d’estar bona, hi havia força coses més, la ceba amanida d’en David, que com sempre picava un xic, els tomàquets, realment gustosos d’en Juan Manuel, que increïblement eren uns vulgars híbrids, això si collits madurs de la mata, dels més bons que he tastat aquest estiu, que ha sigut pròdig en tastos.  Xai i botifarres a la brasa com de costum, sangria de préssec força bona, vins blancs i negres, cava, galetes amb xocolata (70% de cacau), cafès i Whisky, que no falti, la conversa com sempre lo millor de la nit.