Dia tranquil, sense preses, sopar a casa.

Veig a l’Amades, que avui era Sant Domènec, advocat en certa ,manera del càntirs i els qui els feien, i es feia per aquest motiu gran fira a Barcelona, amb ballada de gala per part de la pagesia barcelonina.   Ja sabeu que jo soc més aviat de vi que no pas d’aigua, però això no vol dir que no reconegui d’importància que han tingut els càntirs, no solament com estri per beure, sinó també com contenidor d’aigua per cuinar quan  a les cuines encara no hi havia aigua corrent (i en realitat d’això fa quatre dies, si anem a mirar).  Amb la calorada d’avui em dinat a casa, per cert que he fet un conill amb alls i ceps, que hi cantaven els àngels.

Per sopar em començat amb uns espàrrecs amb maionesa, espàrrecs de llauna, dits “cojonudos”, i que estaven bons, en primera aparença semblaven de Navarra i allà estava l’empresa que figurava a la llauna, però si t’hi fixaves una mica més veies que posava: “producto originario de China”, fotuda l’hem, tots sabem que a China, s’empren encara, en els conreus, productes fitosanitaris que aquí fa anys que no estan autoritzats.  La propera vegada cal llegir la lletra menuda de l’etiqueta.  De segon he preparat una quiche especial, en una paella he ofegat porro abundant en oli, un cop transparent he afegit carn de vedella picada i un xic de vi ranci.  Cuita la carn ho he tret del foc i un poc refredat ho he barrejat amb ous batuts amb sal, nou moscada i formatge ratllat (emmental).  He posat el preparat en un motlle de quiche forrat de pasta brisa i he espolsat per damunt amb més formatge,  20 minuts de forn i llest, ho he servit acompanyat d’amanida. De postres formatges i amb tot un vi negre dels d’abans d’en Parker, asprot i amb els gust de la bota vella.