dimarts, 2 d’agost de 2011

Dia tranquil, el temps sense acabar de ploure, per aquí.

No se si us he parlat mai del Milenium, el meu gat, que habitualment resideix a Barcelona i que hem pujat, com sempre, de vacances fins el Bedorc.  El primer dia acostuma a estar una mica empipat (suposo que odia els canvis) i et pots endur una esgarrapada per menys de dos rals, aquest anys s’ho ha pres un xic més be i hem resultat il·lesos, ara està ja feliç perseguint ratolins, ocells o qualsevol cosa que bellugui, ja que no deixa de ser un animal salvatge.   M’he mirat una mica l’Amades, que si abans la pesca de la llampuga durava de la Mare de Deu d’Agost fins a santa Teresa, m’estranya que fos d’aquesta importància aquest peix avui no gaire habitual, poc conegut i menys cercat, encara que prou bo.  També m’anoto el rodolí, que es sugerent a matar:
Xàfecs d’agost,
bolets en abundor.
En fi que els amants dels bolets esperem algunes pluges més aquest mes, que sinó...
Per sopar he bullit en aigua i sal: pastanaga i patata, tallades a daus, pèsols (congelats), espàrrecs verds, a rodanxes petites, mongeta tendre també tallada a la mida del resta i finalment a mig bullir he afegit carbassó també trossejat.  Cuit i escorregut ho he posat en una safata de forn i ho he ruixat amb salsa pesto abundant, pel damunt he repartit l’escorça d’una Torta del Casar, que tenia congelada i ho he posat a gratinar.  De segon un braó de porc, que he comprat ja rostit, servit fred amb una salsa feta passant pel pimer olives farcides, cogombre en vinagre, mostassa fosca,  un parell de fulles d’api i oli abundant. L’hem acompanyat amb tomàquet del pare Benet, que he comprat aquesta tarda a la Nuria de Sant Jaume, ecològic garantit i molt saborós.